Envias se tròba ai pe del cant pus drech del Mont Brac.
Es curiosa la legenda a l’entorn del siu nom: dion qu’en epoca romana Annibal, al temp de la seconda guerra punica, foguesse arribat en Italia a travers lo Còl des Traversetas. Arribat en val Pò, gachant la plana e estonat dal mont “que bautea”, lo Brac, auria mostrat ai sius lo chamin da seguir disent “Ecce viae”; parelh lo borg plaçat ai pe del mont seria estat chamat “Enviis”.
Encuei lo territòri es caracterizat da la coltivacion de melia e cereals en la plana, e da arbols da frucha en colina.
La gleisa parroquiala del capluec, dediaa a sant Marcelin, remonta a la seconda metat del 1700 e es en estil baròc. De documents parlon d’una precedenta gleisa del XIII secle: resta mec lo cloquier romanic, ente son pintats lhi estemas de la casaa di Caqueran, jà senhors d’Envias.
Lhi documents parlon decò d’un chastèl, fach realizar dai Marqués de Saluces ental 1260 coma rocet defensiu; seria estat destrujut dai Savòia. Al siu pòst, en la premiera metat del XIX secle, lo Cont Guasco de Chastelet fai construir lo chastèl d’encuei coma sia residença: en estil neo-gòtic es circondat da un grand jardin botanic e da una monumentala serra. Encuei, de proprietat privaa, es devengut un òsto.